Oda als pensaments

Pinça de plaer.

Descobreixo al Google que no hi ha pensòmetres

ni estudis concloents sobre quants o quins pensaments

hauríem de tenir.

Cinquanta per minut? Vuitanta mil per dia?

Què és o què no és un pensament?

Penso: «Em fa mal la panxa.

Papallones arrauxades voleien del no-res

i salten a l’abisme.

Recordo l’àvia quan ens feia una torrada.

Ganes de sexe.

El pal de la “p” penjat d’una paraula.

I si fes...?

I si no fes...?»

En majúscules, el Caos.

Tal volta l’últim reducte de Llibertat Inalienable.

Pensaments, sou meus,

ben meus i només meus!

Pinça extrema de plaer.

Foto: Ma Lies (Flickr)