Alegries

Mai havia vist les Rambles

tan exultants com ara!

La llum ho embolcalla tot

i té la insòlita mesura justa.

Els menús són bons i ben barats.

La passió es desboca ufanosa

en les parelles.

Les baldes dels portals diuen passeu!

Per res del món voldria anar enlloc més

ni transformar-me en ningú altre.

Per res del món voldria dur rellotge.

Mai havia vist les Rambles

tan exultants com ara!

Els caps busquen els caps

i els ulls les boques.

Els braços branden l’aire

com banderes.

Els peus marquen cofois

els ritmes de la terra.

M’encisa, aquesta dansa!

M'enarta, saber que tots tenim el cor ardent

i que som prínceps i princeses!

Aquest batec de temps

definitivament és màgic.

Un perfum lleuger de flors

impregna els arbres blancs de les voreres.

Els turistes canten òpera.

La música és a tot arreu

i els ocells són missatgers de les petites alegries que,

com les taques i les pinzellades dels quadres dels artistes,

s’arremolinen en un gran tsunami d’emocions

que, imparable, encalça l’infinit.

Imatge: Quadre de Carme Porqueras Planas "blueeyes"