divendres, 6 d’abril de 2018

Alegries



Mai havia vist les Rambles
tan exultants com ara!
La llum ho embolcalla tot
i té la insòlita mesura justa.
Els menús són bons i ben barats.
La passió es desboca ufanosa
en les parelles.
Les baldes dels portals diuen passeu!
Per res del món voldria anar enlloc més
ni transformar-me en ningú altre.
Per res del món voldria dur rellotge.
Mai havia vist les Rambles
tan exultants com ara!
Els caps busquen els caps
i els ulls les boques.
Els braços branden l’aire
com banderes.
Els peus marquen cofois
els ritmes de la terra.
M’encisa, aquesta dansa!
M'enarta, saber que tots tenim el cor ardent
i que som prínceps i princeses!
Aquest batec de temps
definitivament és màgic.
Un perfum lleuger de flors
impregna els arbres blancs de les voreres.
Els turistes canten òpera.
La música és a tot arreu
i els ocells són missatgers de les petites alegries que,
com les taques i les pinzellades dels quadres dels artistes,
s’arremolinen en un gran tsunami d’emocions
que, imparable, encalça l’infinit.


Imatge: Quadre de Carme Porqueras Planas "blueeyes"