De dia reso al déu de les petites coses.
Li demano un cafè amb llet
per esmorzar,
poder continuar passejant sola
al bosc i pel carrer,
al bosc i pel carrer,
i que la música em
faci
aquelles pessigolles.
aquelles pessigolles.
És el déu que més m’estimo,
Foto: Alberto Castillo (Flickr)
1 comentari:
Les petites coses, com la poesia, són les importants.
Publica un comentari a l'entrada