divendres, 26 d’abril de 2019

El romanço de la Nacional II al seu pas per Bàscara



La Nacional II a Bàscara
explica gestes, desfetes,
del Fluvià al turonet
que bat el vent amb roelles.
On ara hi ha aquest graffiti,
el de la gralla i la fera,
hi penjava un gran llençol
roig com la nostra bandera.
Més avall, passat el bar,
a la paret cantonera,
s’hi apilaven rams i espelmes
pels morts de la carretera.
La pancarta de la MAT
i la del tren que accelera
han descolorit per sempre
la façana a ca l’Esteve.

La Nacional II a Bàscara,
la faria a les palpentes,
de tant com me la conec,
de com me la sento meva.
Si miro l’aigua del riu,
hi veig la teva plorera
del dia que les arrestaren
i les feren presoneres.
I quan floreixen les roses
torno a ser la forastera
que en el recés del seu cotxe
tasta la mel del capvespre.
Ferida sobre ferida
i entre ferides, la festa.
Les crostes tenen clivelles,
des d’on broten les poncelles.

La pintada que em fascina
(ep, que fou de les primeres!)
està escrita en una granja,
no es destenyeix ni s’altera.
Diu «Visca la llibertad
(amb t) de robar!». Com crema!



Foto: finestra de Bàscara -  Josep Maria Viñolas (Flickr)