divendres, 22 de gener del 2021

Molsa

 


Ets fill del misteri.

I el misteri ha arrelat en tu

i t’ha cobert el cor de molsa.

I potser, i en aquest potser

també rau el misteri,

ja no hi ha res a fer.

Perquè sempre cauran gotes

que alimentin la molsa

i li facin brillar el verd

o els verds, i que enlluernin.

I ningú el podrà veure,

aquest teu cor que batega

amb sang enverinada de records,

tan sol, dessota.


Foto: Flickr (marta...maduixa)

4 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

La molsa, com la forma del poema, i el verd que enlluerna, amb el teu cor "amb sang enverinada de records, tan sol, dessota". És preciós.

Teresa Bosch ha dit...

Gràcies, Helena! M'agrada, la teva interpretació

Unknown ha dit...

Perquè sempre cauran gotes q alimentin la molsa.
Molt bonic

Howard ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.