dimecres, 13 d’agost de 2008

El dinar




Amb la vista busca el plafó on anuncien els vols. No el troba. Corre una mica cap a l'esquerra i mig topa amb una senyora grassa com una bóta i el seu pequinès. Demana disculpes. El pequinès borda. La senyora fa mala cara; li ha caigut una guia de viatges al terra. En veure-la, ell s'adona que s'ha oblidat la seva a sobre la taula del menjador. A la bossa, però, encara s'hi sent l'embalum d'un llibre. Merda! La novel·la de la biblioteca! L'hauria d'haver tornat fa més de tres setmanes... Continua corrent, però no veu cap plafó i més enllà sembla que s'acaba la terminal. Torna al punt d'inici per tenir una visió més global. Li costa d'avançar; l'aeroport és ple com un ou. Un noi amb ulleres de sol li demana on hi ha una farmàcia. Voldria dir-li que té pressa, però s'embarbussa. Quan finalment troba el plafó, per megafonia anuncien el seu vol; d'aquí cinc minuts començaran a embarcar. Localitza el mostrador 44. Corre fins al començament de la llarga fila. Dos adolescents amb motxilla el deixen passar. Més enrere, sent com una parella l'escridassa. Els adolescents arronsen les espatlles i somriuen. Fan pudor de suat. Ell també. Amb el blanc dels ulls vermell, l'hostessa li assegura que l'hi ha anat d'un parell de minuts. Agafa la targeta d'embarcament i corre, corre com un llamp. Quan passa el control, la màquina pita i ell es veu forçat a treure's les sabates. El mòbil sona. Deu ser l'Enric, que vol saber a quina hora ha d'anar a recollir-lo. L'hauria d'haver trucat abans. Torna a córrer. La porta 7B és a l'altra banda de la terminal. Quan hi arriba els passatgers encara estan asseguts a la sala d'espera. El vol s'ha retardat vint minuts. Panteixa... Són més de les tres i encara no ha dinat. Hauria d'avisar l'Enric. També hauria de carregar la bateria de la càmera, si és que vol fer fotos del viatge. Aixeca el cap i veu un rètol de la Canon. Al costat, una botiga de regals. «The Barcelona experience», en lletres gòtiques de tots colors. Mentre s'ho mira recorda que no ha pensat a regar la planta del balcó. No li agrada gaire, però haurà de tornar a demanar al veí de dalt que ho faci. Tampoc ha portat la flassada a la tintoreria. Ni ha anat al banc perquè li retornin aquella comissió que li van cobrar de més... Un altre any s'ho rumiarà abans, això de començar les vacances l'endemà de plegar de la feina. És clar que... llavors no podria combinar el viatge al Senegal amb els amics amb la setmaneta a la platja amb la família i l'escapada a la muntanya amb els del gimnàs. Agafa el mòbil i repassa la llista de contactes. La biblioteca, l'Enric, el paio del banc, el veí.... Esbufega. Estudia amb una minuciositat malaltissa el rètol de la Canon. Té les lletres cantelludes. A la dreta de «The Barcelona experience» hi ha un bar. Mira els entrepans del mostrador; els de pernil salat li fan mig el pes... Al capdavall, pensa, avui començo vacances! I, què coi, tinc ben bé mitja hora llarga, perquè tothom sap que els avions amb retard sempre s'acaben tornant a retardar. Així que, amb el gest enèrgic i el pas calmós, apaga el mòbil i se'n va de dret cap a la barra.
hh
hh
hh
ll
Foto: Flickr (aloha pineapple)