Lletres sobre lletres

En el seu Lletres sobre lletres (Editorial Empúries, 2006), Jesús Tuson fa un interessant recorregut per la història de l'escriptura. Si a alguna cosa ens té avesats aquest gran lingüista, és a la claredat de les seves exposicions i a la facilitat amb què desbanca els prejudicis i els dogmes culturals més arrelats. Lletres sobre lletres no n'és cap excepció. A la primera part, dedicada a la relació entre l'oralitat i l'escriptura, l'autor tira per terra tots els arguments que proclamen als quatre vents la superioritat de l'escriptura i, de retruc, la dels pobles que fa més anys, segles o mil·lennis que la utilitzen. I ho fa, com altres vegades, recorrent a l'experimentació científica més bàsica i, per aquesta mateixa raó, més irrefutable.

ii

Jakobson en va tenir prou amb un actor de teatre i dues paraules:

Roman Jakobson, un dels lingüistes més preuats del segle XX, va tenir una bona pensada quan va voler sotmetre a prova la riquesa inesgotable de la parla seguint un exemple genial de Stanislavski. Va triar un actor del teatre moscovita, li va donar l'expressió russa segondja vecérom (aquest vespre) i li va demanar que imaginés cinquanta formes diferents de proferir-la. Concretem-ho: preguntant, ordenant implorant, suggerint, insinuant, remarcant, aprovant, esfereint-se, desil·lusionant... i quaranta variants més. Tot això es va gravar en un disc i, tot seguit, va ser testat amb parlants de llengua russa. I diu Jakobson: "La major part dels missatges van ser descodificats correctament i amb detall per oients d'origen moscovita". La gràcia d'aquesta història és que "aquest vespre" es pot executar de cinquanta (o seixanta, o cent...) maneres diferents i, en canvi, no podem escriure això mateix en cinquanta variants. Només ens en queden uns petits consols: afegir-hi ara un signe d'interrogació, ara un (o dos, o tres) d'admiració, acabar amb punts suspensius, escriure l'expressió amb majúscules, amb cursiva, entre cometes (una picadeta d'ull) i poca cosa més.

ll

Al capdavall, com ens recorda el mateix Tuson, l'escriptura té només cinc mil anys d'existència; i la humanitat, si fa no fa, uns cent cinquanta mil.

yy

Tota una lliçó d'humilitat i relativisme.

99

``

Foto: Flickr (demoke)