dimecres, 8 d’octubre de 2008

Sé que a fora hi plou




Sé que a fora hi plou,
però la música
i la dringadissa de les copes
ofeguen el repic de l'aigua
El bar és un bosc
de caps i d'arrels
que es belluguen
però no es mouen
És tard
Tothom sap que la malesa
ha anat creixent
sense que ni tan sols
ens n'adonéssim;
ara, infranquejable,
ensenya les ungles
Faig com si me n'anés,
però la flaire o el record
d'un plovineig
damunt la terra,
de dins, de fora,
tan se val,
m'empenyen a girar-me
El bar és un camp de blat
a punt de batre
i jo em deixo abraçar
per la lleugeresa
de l'escalfor concentrada
en una espiga
Les broques del rellotge
s'aturen i reposen
Ara, per més que vulgui abastar
l'amplitud de la llum de tots colors
que es filtra a través del fum
i de les cares,
sé del cert
que al fons d'aquesta nit
només hi restarà l'esguard
d'aquests dos ulls daurats
que em miren,
penetrants,
des de la barra

oo
ooo
ooo
Foto: Flickr (vcastelo)

6 comentaris:

Carme ha dit...

La intensitat d'un instant, d'una mirada ...

kennen ha dit...

un moment, vaig a posar-me un barret, per treure-me'l.

m'has fet reflexionar sobre el temps que fa que em bellugo sense moure'm.

segueixes sent el meu caçador de paraules personalXD

Asimetrich ha dit...

És genial. Genial d'aplaudiment sostingut dempeus. Al·lucino amb el teu pou sense fons de paraules i mots.

la Teresa ha dit...

Caram, em fareu posar vermella... Com es noten que ja ens coneixem de fa posts.... Doncs, res, que moltes gràcies pels ànims!

Jesús M. Tibau ha dit...

els bars de vegades són boscos amb llops ferotges i caputxetes, o amb llops indecisos i caputxetes ferotges

la Teresa ha dit...

Jesús, jo crec que aquesta frase l'hauríem de proposar pel diccitionari