dimecres, 13 de maig de 2009

La son


Ens hem xuclat el tacte i les promeses
amb l’alegria ferotge d’un vell nàufrag.
Ara, tu jeus al meu costat, panteixes,
i jo jec planera i nua cap al sostre.

Al capdavall, serà en aquest punt,
en l'esclat del sol infant per la finestra,
on s'acabarà, ara sí, ja per sempre,
l’itinerari de la nit. Voldria dir,
però no dic. La son... Voldria dormir,
però no dormo. La son... Tinc son de tu.o
opo
o
0
Foto: Flickr (GFE gfe.forumfree.net)

9 comentaris:

Josepa ha dit...

Teresa, np t'escric pero et llegeixo. M'agraden molt aquests versos curts teus i tan descriptius !
felicitats i endavant !

la Teresa ha dit...

Gràcies, Josepa! Jo també et segueixo.

Una abraçada,

novesflors ha dit...

Son de tu? Quina expressió tan bonica.

qui sap si... ha dit...

Avui t’he conegut,
he sabut de tu.
Avui t’he conegut,
he conegut el teu cos,
turgent de corbes i alegria,
dels petons més tendres,
dels bes més llarg,
avui m’has fet oblidar
el meu passat
i m’he vist melic del mon
en el teu melic,
dansant tots dos lentament
en un aprenentatge mestís,
esclatat cascades
de somriures i carícies.
Avui t’he conegut,
just abans de deixar-te marxar,
amb el flaire càlid
del teu cos nu,
marcant els llençols,
fugint amb els records
d’aquesta màgica nit.

zel ha dit...

Preciós, com sempre...la meva son és d'una natura forta, rebel, no sap marxar, però perquè sap que em salva...

Irene ha dit...

No sabria dir-te si el silenci dels nàufrags de l'amor és més dolç quan la distància és, a sovint, més curta. Vols dir i no dius; vols dormir i no dorms. La set de somnis ens hauria d'apropar a les persones estimades. Tens son d'ell, però la son (crec) és teua. Perdona'm l'atreviment. Besets. Irene.

la Teresa ha dit...

Qui sap si...,

M'has deixat ben parada amb la teva resposta-poema! M'encanta!

Irene,

Son d'ell, son de mi... Potser sí que tens raó i cerquem en els altres el que ens falta en nosaltres mateixos. No t'haig de perdonar res. La reflexió és magnífica i, per ella mateixa, és tot un poema.

Joana ha dit...

No sé si és millor tenir son de tu o ganes de tu... En tot cas després de mejar sempre ve de gust un sonet! :)

Francesc Mompó ha dit...

Delicat i fugisser com el polsim de les ales de la papallona. Son de tu; quin encert més dolç.
Felicitats