dimarts, 18 d’agost de 2009

Sorra


D’esquena a mar m’espolso la sorra. És fina i blanca, i s’esmuny dels peus salats jugant com un infant. I si un cop de vent se l’endugués lluny, fora fins i tot dels límits intangibles de l’estiu? I si, posem per cas, a través del pendís d’un forat adimensional o del mateix asfalt granellut de l’autopista, anés a parar al bar on em prenc el cafè de mig matí? La reconeixeria, ho sé, com reconeixem els parents de lluny amb qui només hem intercanviat quatre paraules en el casament d’una cosina. Em diria: «Ho veus? Les vacances, ben mirat, són ben poqueta cosa». I jo l'agafaria amb les mans un pèl nervioses, els dits blancs tacats de tinta blava. Abans d'acabar-me el cafè potser somiaria una mica. D'esquena a mar, també se senten les onades.
o
o
o
Foto: Flickr (Eloi Arisa Alemany)

7 comentaris:

Joana ha dit...

Somiar és gratuït i a qualsevol lloc i en qualsevol moment ho podem fer..sentint aixó sí la remor del mar...al fons del pensament...
Bon estiu Teresa!

Marta ha dit...

Segueixo el teu bloc em tranquilitza i plasticament és una meravella, a vegades la possibilitat de realitzar un somni fa que la vida sigui interessan. Molta sort!

Asimetrich ha dit...

Aquest exercici de passar del vers a la prosa m'ha semblat sublim, tota una lliçó.

(Moltes gràcies per la notícia, et dec, com a mínim, unes cerveses)

la Teresa ha dit...

Joana, tens tota la raó. Passi el que passi, els somnis són gratuïts i no ens els pot prendre ningú.

Marta, gràcies pel teu missatge i benvinguda al Paraules i mots!

Asimetrich, tot un plaer haver-te donat la bona nova! (M'apunto això de les cerveses)

Francesc Mompó ha dit...

Si ens mancaren els somnis... els tornaríem a generar, encara que fóra pastant el so del vent.
Tens un poble que respira molta pau.
Salut i Terra

kweilan ha dit...

Torno de vacances i de nou puc llegir el teu bloc. Els poemes i ara, la prosa, preciosos!

Joana ha dit...

El text em produeix una gran sensació de pau. Em transllada a la platja i per uns moments sóc jo la que jugue amb la sorra i escolte la remor de la mar que ja he deixat fa uns dies.
Gàcies per compartir moments com aquests.