Ningú sap com ha estat,
però ara mateix un núvol gris
ofusca la cuina
i l’avi explica que els primers dies de la guerra
va ser pres.
El temps és com un mocador de fil.
Es plega i es desplega
i es rebrega en un manyoc.
Hi ha sécs que sembla que mai s’hagin de trobar,
però llavors arriba algú
que matusserament remena la bugada
i els ajunta.
Com l’avi i aquest núvol,
Entrades
2 comentaris:
Al fons d´un armari vaig trobar retalls de roba de fil, com mocadors. L´àvia sempre em deia que els guardava...no se sap mai si tornaran els temps de guerra.Jo els conservo, desats i plegats, no se sap mai per a què els puc necessitar.
M´ha agradat molt el poema Teresa.I l´activitat que està reemprenent el blog també.
Gràcies!
Jo també guardo mocadors de fil de l'àvia en un armari
Publica un comentari a l'entrada