dilluns, 11 d’abril de 2011

Concentrem-nos en la tija


El camp és ben erm,
diuen. I aquesta sentència
pesa.

Però si ens mantenim desperts
i fem servir el zoom,
si (sobretot) seguim agafant-nos fort de la mà
mentre avancem,
veurem que a sota d’una pedra grisa
una tija verda treu el cap.

El sol encara escalfa.
Concentrem-nos en la tija.



Foto: Flickr (dhammza / off)

4 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Aquest poema és una tija en ell mateix, enmig d'un cam ben erm.

Jordi Dorca ha dit...

Joia.

novesflors ha dit...

Les tiges mantenen l'esperança.

Joana ha dit...

Vida!