La lluna minva,
perd la sang i les hormones
La lluna nova
La lluna s’omple,
tan blanca i tan rodona
La lluna-dona
Foto: Flickr (myyorda)
Entrades
EMILI DICKINSON
Fa 9 hores
dimarts, 19 de juliol del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
La lluna és dona i nosaltres som lluna. Tant, que fins i tot ens marca el rellotge.
Maca la cançó, Teresa ;-)
Uns símils molt encertats, em semblen.
Publica un comentari a l'entrada