dissabte, 2 de juliol de 2011

El crit

Em dius que engrapi la vida
i li espremi tot el suc.

Com vols que ho faci,
si és ella qui, des de fa temps,
em té agafada pel coll
i prova d’escanyar-me?


Foto: Flickr (jox)

4 comentaris:

Igor ha dit...

Bona contradicció poètica. Crec que darrerrament, això d'estar agafat pel coll és massa comú.
Salut

fanal blau ha dit...

Em sembla, Teresa, que hi ha massa abundància en la sensació d'ofec.
Desitjo que, malgrat ens sentim agafats pel coll, no deixem d'engrapar-nos a la vida, i tornem a sentir que ens abraça sense escanyar.

la Teresa ha dit...

Potser sí que tens raó, Fanal Blau. La sensació d'ofec és bona per fer-nos reaccionar i engrapar la vida, però no ens hi podem esplaiar ni fer-ho servir com una excusa per no fer res.

fanal blau ha dit...

Potser no vaig saber expressar-me bé, Teresa.
Jo no penso que sigui bona, però hi és; precisament per això ens cal engrapar-nos a la vida amb força...
En tot cas, crec que t'he entès.
Tinguis bon cap de setmana.