divendres, 25 de novembre de 2011

Divendres


 
I aquest final
de tot, del llot, del glaç,
de la setmana,

com cau en un no-res
quan surt el sol!



Foto: Flickr (dacotahsgirl)

4 comentaris:

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

R-bonic!

novesflors ha dit...

Quina meravella de tanka.

qui sap si... ha dit...

I mentrestant, esperant el bes del raig
cau la llàgrima de la boira
i molla la roba com els petons petits
que cauen sense adonar-se’n.
Fred que entra fins els ossos vells
i mirant finestral enllà veig
una mar flonja d’un cotó dolç
que vola lentament
cap a un cel on regna el sol,
tardant avui en visitar-me.
M’entretinc aleshores,
volant els records
fins la blanca pantalla del davant
i veig movent-se com fantasmes
els personatges de la memòria barrejats
amb els fantasmes vius que m’envolten,
que m’estimen i m’enfurismen.
Tot cau en un no-res
quan surt el sol!

Carmen ha dit...

¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!