L'endemà de la mort del pare,
va venir un noi a recollir la seva còrnia.
Consirosos, el vam deixar a soles i ens vam aplegar tots
al menjador. De seguida vam començar a parlar de l'antiguitat
del carnet de donant d'aquell home a qui tant havíem estimat,
i d'aquest algú o alguna que potser podria veure-hi després d’anys
d'estar a les fosques. Per uns instants, l'aire espès,
com de cera, que surava per la casa, es va amarar de llum.
Foto: Flickr (Fernando X. Sánchez)
1 comentari:
Ostres, quina escena. Et deixa garratibat i alleujit al final.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada