Feina de formigues

El dia comença a la Nacional II

amb una llarga corrua de formigues.

Aquestes formigues-cotxe que segons els científics

sobreviurien a totes les catàstrofes.

Les matineres.

Les disciplinades.

Les sensates.

Les formigues que avancen impertorbables als canvis de temps i a les misèries,

encara que posin les notícies de la ràdio.

Encara que, fins i tot, a vegades escoltin música

i la música els provoqui una estranya sensació de benestar

a les antenes.

Una rere l’altra,

estoicament,

sense dir res,

amb la seva gran motxilla de lona

plena de greuges i esperances,

les formigues continuen el viatge.

Mentrestant, a dalt d'un arbre,

una òliba solitària aixeca el vol.

Es fa clar.

El sol il·lumina el bosc i els diferents verds – Déu meu, n’hi ha tants!

esclaten.

Foto: Àlex Carmona (Flickr)