Perquè l’aire dels matins de dissabte
és lleuger com els llençols,
escoltem les orenetes en silenci.
D’aquest filet suspès del temps
en diem El moment de la música
i ens agrada tant,
que l’estirem i l'estirem
fins a tensar-lo.
fins a tensar-lo.
Però així com el llarg viatge de les orenetes cap a l'Àfrica
no segueix un recorregut incert,
no segueix un recorregut incert,
tampoc hi ha persianes prou opaques
que no deixin passar
la llum de l’endemà.
la llum de l’endemà.
El moment de la música, en diem.
I si ens hi trobem tan bé,
és perquè s’acaba.
2 comentaris:
M'agrada veure aparèixer de nou "paraules i mots" en la banda lateral del meu blog. Gràcies per tornar-hi!
Gràcies, Mercè! De mica en mica hi anirem tornant!
Publica un comentari a l'entrada