dimecres, 31 de desembre de 2014

Llavor


No cal que sigui cada dia.
Potser ni tan sols cal que sigui cada any.
Però de tant en tant és necessari que acluquem els ulls
i ens tapem el nas i les orelles,
i fem veure que al món no hi ha res prou trist
ni prou clamorosament injust
com perquè el somriure de sucre d’un infant
o l’alenada a l’esquena d’un àngel mil·lenari
deixin de sembrar arreu la llavor de l’esperança.
De tant en tant,
perquè sí, perquè viure també vol dir això,
hem de creure en el Nadal.


Foto: Jacinta Lluch Valero (Flickr)

1 comentari:

Mercè Piqueras ha dit...

Tant de bo la llavor de l'esperança caigui en una terra fèrtil!