diumenge, 13 de maig de 2018

Osmosi inversa



Pels passadissos i les habitacions de l’hospital
s'hi ha empeltat un complex entramat
de membranes semipermeables
que, així, sigil·losament,
com qui no vol la cosa,
separa

            pacients                                              d’acompanyants
            els enllitats                                         dels que caminen
            els que criden a la nit                         dels que els escolten en silenci
            els que van al lavabo sols                  dels que fan servir la cunya
           
És el mateix entramat,
adust, roí, inenarrable,
que a fora separa

            “normals”                                          de “discapacitats”
            els que treballen                                dels que no troben feina
            els que tenen casa                              dels que dormen al carrer
            els que els cor els bull d’amor          dels que s’assequen de buidor          
           
N’hi ha prou amb traspassar una vegada
una d’aquestes tantes membranes
per adonar-se de com n’és de fàcil
esmunyir-se, així, per osmosi,
cap a la banda dreta d’aquest poema.

En canvi, la força que s’ha d’exercir
per emprendre el canvi invers,
el que va de dreta a esquerra,
és despietadament titànica.
Gairebé tant, com la joia de sortir-se'n.



Foto: M.G.N. - Marcel (Flickr

3 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Jo tinc la sort de treballar de tècnica auxiliar de biblioteca i sóc minusvàlida. He aconseguit passar de la dreta a l'esquerra, amb molt d'esforç, voluntat i constància, però encara no es pot dir que ho tingui tot.

Teresa Bosch ha dit...

Gràcies, Helena, pel teu comentari i per ajudar-me a arrodonir el poema canviant l'últim vers. La nova versió és tan teva com meva!

Helena Bonals ha dit...

Teresa, m'agrada molt!