S’escola sense soroll un bocí
de llum per la finestra, un bocí
que no voldria veure però que veig,
rabent al cim de la inconsciència
Tanmateix, m’endinso en la tebior
dels llençols, en el batec del teu cor,
recorro pèls i carn en un passeig,
rabejo en el desig i en la presència
S’escola sense soroll un bocí
més clar de llum, tan punyent que tu obres
els teus ulls, i esbosses un instant
d’aquell record que jeu, d’aquell somrís
perdut, d’aquell retall d’encís
que morirà, quan s’obri la finestraoo
de llum per la finestra, un bocí
que no voldria veure però que veig,
rabent al cim de la inconsciència
Tanmateix, m’endinso en la tebior
dels llençols, en el batec del teu cor,
recorro pèls i carn en un passeig,
rabejo en el desig i en la presència
S’escola sense soroll un bocí
més clar de llum, tan punyent que tu obres
els teus ulls, i esbosses un instant
d’aquell record que jeu, d’aquell somrís
perdut, d’aquell retall d’encís
que morirà, quan s’obri la finestraoo
oo
ooo
ooo
oo
Foto: Flickr (tHE PypEr)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada