dissabte, 16 de febrer de 2008

A l'alba


Llençols que amanyaguen i xuclen l’anhel,
llençols que embolcallen els cossos de gel
Els somnis traspuen la joia del bes,
el buit i el silenci, que no pesen res

Parpelles que es clouen, obriu-vos amb seny!
Papers i semàfors us volen per ells
No us deixeu vèncer, traieu-vos el tel!
penseu que allà fora rondinen els nens

Em llevo de sobte, remugo, m’assec
Contemplo l’estora, la veig i no ho crec
se'n van les lleganyes, estic ben despert!

M’astoro, rumio, que ja no sóc res,
només unes hores, només aquest pes,
amb tota la feina, amb tots els papers...
oo
ooo
oo
Foto: Flickr (achux)