dijous, 14 d’agost del 2008

Les ones i les vides

Des de que l'home és l'home, que s'ha preguntat pel sentit i la singularitat de la seva pròpia existència. En Manuel Baixaulí ens ofereix una magnífica metàfora-resposta a través del seu personatge Màrius a l'Home Manuscrit:

"Observe detingudament la mar, escull una ona que naix, veig com creix, com progressa i es forma, com en atènyer la seua plenitud esclata, com llisca, com s'afebleix, com expira...
[...]
Gràcies a les ones conec millor els humans, car la trajectòria d'una ona és una biografia comprimida. Hi ha ones de mort sobtada i ones d'agonia lenta, ones exuberants i ones somortes, ones eixordadores i ones mudes, ones sublims i ones contrafetes, ones carxot i ones carícia, ones díscoles, contracorrent, i ones gregàries, ones promíscues i ones castes, ones clàssiques, ones barroques, ones minimalistes..."
o
k
Foto: Flickr (Marble_Lights)

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Només he llegit un llibre de Baixauli i em va encantar. M'apunto doncs la teva proposta.

Teresa Bosch ha dit...

Segurament deu ser el mateix que he llegit jo i del què tret aquest fragment: L'home manuscrit. En un primer moment, m'he equivocat i he posat "L'home dibuixat". Coses dels blogs:-)

Asimetrich ha dit...

Es una metafora molt maca. Tambe m'apunto el llibre