A última hora m'assabento que avui és el Blog Action Day i que aquest 2008 se'ns demana que reflexionem sobre la pobresa. D'entrada, penso, podria fer un post sobre literatura i pobresa. La literatura, diria, és el mirall de la societat; per força, doncs, en un món on 1.200 milions de persones sobreviuen amb menys d'un euro diari, la literatura no pot deixar de banda la pobresa. Aleshores, em referiria a Oliver Twist de Dickens o a alguns poemes de La fàbrica de Miquel Martí i Pol i, fins i tot, potser, en transcriuria alguns fragments. Tanmateix, les imatges de nens amb els ulls plorosos i la panxa inflada retornarien un i altre cop a dintre meu i, ho sé, em deixarien neguitosa. De vegades, no n'hi ha prou amb recórrer a les paraules dels altres, per més belles, colpidores i precises que puguin arribar a ser. Sento que haig de fer servir les meves. Encara que em costi. Però quina classe de paraules puc oferir? De retrets? D'odi? O d'esperança? Què en sé jo de les causes i les solucions de la pobresa? El meu pare sempre em deia que per poder comprendre els altres, només fa falta posar-se de debò a la seva pell. Potser l'única reflexió vàlida passa per imaginar-nos que som aquesta nena de la foto; o que la nostra filla o la nostra néta són aquesta nena de la foto. Potser, més que mirar fotos, hauríem de sortir al carrer i mirar els ulls del primer captaire amb qui ens trobem. Un ulls fets d'un fons blanc i d'un iris verd, blau, marron, negre... com el nostre. Tots, en siguem conscients o no, podem convertir-nos en pobres. Potser un cop n'estiguem ben convençuts, a banda de reflexionar-hi, també començarem a fer-hi alguna cosa. ooo
ooo
ooo
Foto: Flickr (justrollthedice)
Entrades
5 comentaris:
quin contrasentit que parlem de pobresa quan els governs no fan altra cosa que donar diners als bancs!
Primer. Al blog he possat quatre lletres felicitant a les que teniu el nom de Teresa.Felicitats també./ No crec que sapiguem que és la pobresa.Reflexionar-hi és bo, posar-se en el seu lloc ens fa por.Molta por. Aquí també n'hi ha.Anton.
Ep, felicitats Teresa.
No és pas tard, és avui el blog action day. Però i què si fos tard? Ho important és donar-hi difusió, perquè de vegades se'ns oblida que som molt pocs els afortunats que vivim en l'opulència. I que sempre podem fer alguna cosa, encara que sigui poc.
Pot ser un petit post desperta la consciència d'algú que comença a contribuir a una ONG, qui sap. I per ara som 12000 llocs web i 13000000 RSS readers. T'imagines? uf, vaig a continuar somiant.
Ja sé que era ahir el dia, però moltíssimes felicitats!!! Et dic un secret a cau d'orella: si verdaderament aquest és el teu nom, el compartim ;)
Jesús,
tens tota la raó
Anton, Asimetrich i Somiant la lluna,
gràcies per la felicitació!
Asimetrich,
és veritat, vaig escriure el post en el dia que tocava; i, tens raó, si no somiéssim de tant en tant poca cosa faríem en aquest món...
Somiant la lluna,
també a cau d'orella: felicitats! i... sí, veritablement, em dic així (no vaig tenir gaire creativitat a l'hora de posar-me un nick...)
Publica un comentari a l'entrada