Ho tinc ben decidit:
de gran, vull ser, seré,
exploradora d’universos.
Un núvol,
una gota d’aigua,
una teula jaspiada de verdet...
N’hi ha tants i a tot arreu!
de gran, vull ser, seré,
exploradora d’universos.
Un núvol,
una gota d’aigua,
una teula jaspiada de verdet...
N’hi ha tants i a tot arreu!
Però el més enteranyinat de tots,
per més que corri, sempre serà
aquesta imatge meva del mirall,
la Imatge,
per més que corri, sempre serà
aquesta imatge meva del mirall,
la Imatge,
aquesta imatge incògnita indefugible
que em sotja cada dia.
o
o
o
Foto: Frederic (Girona Temps de Flors 2009)
Entrades
1 comentari:
L´extrany ser que ens sotja dins el mirall...jo el veig, de tant en tant.
Publica un comentari a l'entrada