L'aire que es filtra
pels peus i les camises
és lluent i fi
com un sospir; el cor,
com sent la primavera!
o
o
o
Foto: Flickr (Javier1949)
Entrades
EMILI DICKINSON
Fa 10 hores
dimecres, 6 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
primer que tot una abraçada
després informar-te que Té la mà Maria
ha creat un altre blog anomenat:
http://trucadors.blogspot.com
sobre el trucadors de porta (picaportes)
que et vas troban a llarg del viatges i
la seva artesenia, si pots dona-li un
cop d'ull, gràcies.
Té
I per què del Passeig de Gràcis?
Podria ser vàlid per a qualsevol lloc on fos primavera, no?
Hola Met
És al Passeig de Gràcia on vaig sentir aquesta sensació. D'aquí ve el títol, però com tu dius, la primavera arriba a tot arreu
M'ho imaginava. Perfecte!
Jo també sóc de territorielitzar els sentiments... no pas per xovinisme, sinó per deformació professional.
L'haver estudiat geografia em fa ubicar sempre sensacions a un punt concret del món...
Sóc un GPS sentimental. ;)
hola , molt bon escrit si senyor.
jo tambe soc escrpitor i us vull regalar el meu llibre de relats curts LA FINESTRA DE LA VIDA. el podeu descarregar gratuitament a la meva web www.historiescurtes.ppcc.cat
anims i endavant amb aquesta web.
Aquest vent carícia de la primavera és impagable, com el teu tanka. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada