dimarts, 18 d’agost del 2009

Sorra


D’esquena a mar
m’espolso la sorra.
És fina i blanca,
i s’esmuny dels peus salats
jugant com un infant.

I si un cop de vent se l’endugués
lluny, fora fins i tot
dels límits intangibles de l’estiu?
I si, posem per cas, a través del pendís
d’un forat adimensional
o del mateix asfalt granellut de l’autopista,
anés a parar al bar on em prenc
el cafè de mig matí?
La reconeixeria, ho sé,
com reconeixem els parents de lluny
amb qui només hem intercanviat quatre paraules
en el casament d’una cosina.
Em diria: «Ho veus?
Les vacances, ben mirat, són ben poqueta cosa».
I jo l'agafaria amb les mans
un pèl nervioses,
els dits blancs tacats de tinta blava.
Abans d'acabar-me el cafè
potser somiaria una mica.

D'esquena a mar,
també se senten les onades.

o

Foto: Flickr (Eloi Arisa Alemany)

2 comentaris:

JJMiracle ha dit...

Sí, tothom tot l'any esperant les vacances i que curtes que es fan. Ves, tot plegat també m'ha recordat els rellotges de sorra en ple funcionament. M'ha encantat el forat adimensional just abans de l'asfalt granellut de l'autopista.

Carme Rosanas ha dit...

És molt bonic... i m'agrada perquè d'esquena al mar poden passar molttes coses...