divendres, 19 de març del 2010

Penombra


T’explico els meus problemes,

aquests problemes

que després em semblaran estúpids,

i tu respires i mormoles

la vida, que és tan puta...

i m’ofereixes el pit nu

perquè m'hi ajagui,

i mires cap el sostre,

i fas lliscar la mà lleugera

com un ocell petit,

calent, d'argent,

sobre la meva espatlla fosca.


T'explico els meus problemes.




Foto: Flickr - MaureenShaughnessy (aka MontanaRaven)

8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

mmmm.... quin moment dibuixes més dolç, malgrat els problemes!

Sandra D.Roig ha dit...

Donçs si, un instant dolç.
almenys hi ha una mà d'ocell petit.
;)
Una abraçada

novesflors ha dit...

Quina tendresa...
Preciós.

Met ha dit...

La mà que guareix. Una carícia sempre és un bàlsam per a l'esperit.

zel ha dit...

Quan escoltar i amanyagar van junts, podem tenir esperances...

Rokins ha dit...

una descripció captivadora... que maco tenir un pit nu on recolzarse quan et fa falta...

Miquel Duran-Frigola ha dit...

a mi també m'ha agradat especialment aquest post,

feia un temps llarg que no passava, però veig que tot segueix igual

Núria Talavera ha dit...

la carícia sanadora, molt bonic