T’explico els meus problemes,
aquests problemes
que després em semblaran estúpids,
i tu respires i mormoles
la vida, que és tan puta...
i m’ofereixes el pit nu
perquè m'hi ajagui,
i mires cap el sostre,
i fas lliscar la mà lleugera
com un ocell petit,
calent, d'argent,
sobre la meva espatlla fosca.
T'explico els meus problemes.
Foto: Flickr - MaureenShaughnessy (aka MontanaRaven)
Entrades
8 comentaris:
mmmm.... quin moment dibuixes més dolç, malgrat els problemes!
Donçs si, un instant dolç.
almenys hi ha una mà d'ocell petit.
;)
Una abraçada
Quina tendresa...
Preciós.
La mà que guareix. Una carícia sempre és un bàlsam per a l'esperit.
Quan escoltar i amanyagar van junts, podem tenir esperances...
una descripció captivadora... que maco tenir un pit nu on recolzarse quan et fa falta...
a mi també m'ha agradat especialment aquest post,
feia un temps llarg que no passava, però veig que tot segueix igual
la carícia sanadora, molt bonic
Publica un comentari a l'entrada