dimarts, 15 de juny de 2010

Serà un dia com els altres



Serà un dia com els altres
Ens llevarem amb son i ens acotxarem extenuats
Entremig, és clar, hi haurà
aquella flaire fosca del cafè,
aquell nyic agònic de l’ascensor,
l’autobús farcit de cossos,
la pantalla de l’ordinador,
la feina,
algú que riu d’un acudit potser massa dolent,
un núvol de pluja al punt més llunyà de la finestra,
veus,
cares,
altres veus,
altres cares,
encara més veus i més cares a l’autobús de tornada,
mig capítol d’un best seller,
esquitxos d’oli a les rajoles blanques de la cuina,
la tele

Serà un dia com els altres
i s’acabarà exactament igual com ha començat,
tu al meu costat sense-res-més-ni-ningú-altre
Ja ho saps, t’estimo


Foto: Flickr (_Teb)

10 comentaris:

estrip ha dit...

molt maco i amb el millor final possible.

Miquel Duran ha dit...

a la (bona) línia e sempre. segueix escrivint, ara en els dos blogs!

Lluís Bosch ha dit...

Un poema molt delicat que em fa pensar en molts d'altres, i fins i tot en textos que no són poemes. Et felicito per la capacitat de crear imatges.

Núria Talavera ha dit...

és preciós i evocador, felicitats :)

onatge ha dit...

De vegades si volem que el dia d'avui no sigui com els altres, només depèn de nosaltres... Aturar-se a mirar l'arbre que cada dia hi passem pel costat sense dir-li res..., Mirar el cel i respirar profundament..., encantar-nos en el poema d'una mirada..., regalar un somiure a la tristesa que camina pel carrer..., prendre un cafè sense pressa, escoltar l'eco del nostre silenci interior... I encara que l'altra persona ho sàpiga, dir-li T'estimo...

Una abraçada diferent.
onatge

Joan Calsapeu ha dit...

Onatge, si ets capaç de mantenir aquest to al llarg d'un poemari, el recull de versos serà balsàmic.

M'ha agradat molt!

novesflors ha dit...

L'estima del dia a dia, de la quotidianitat. Molt important.

Càndid ha dit...

No sé si és una teoria, però un bon text ho és des del primer vers, i quan el llegeixes ho notes.
És el cas.

La lectora corrent ha dit...

M'havia passat per alt i m'alegro d'haver mirat enrere en el teu bloc. És un poema que em fa pensar en Martí Pol, en Mario Benedetti, en algunes cançons de Serrat... És la poesia de la quotidianitat, aparentment senzilla, però que pot ser molt treballada. Enhorabona!

la Teresa ha dit...

Gràcies a tots! Celebro que us agradi