El tren arranca
una noia penja el mòbil
i plora amb desconsol
Sovint penso
que si pogués tornar a menjar
un préssec dels que teníem a casa,
el suc vermell als llavis i a la boca,
potser tot s’arreglaria
Foto: Flickr (c.felicori)
Entrades
Robert Frost. In the clearing.
Fa 4 hores
2 comentaris:
Doncs si.
Segurament que si tinguéssim préssecs dels d’abans... tot tindria un altre gust... Sempre que arranca un tren és viatge i fugida, arribada i destí... El desconsol, plora sempre. Per això somiem amb els préssecs que menjàvem ahir...
Una abraçada des del far.
onatge
Publica un comentari a l'entrada