I arribarà el dia
en que teclejarem «Déu»
a dintre de la caixa
I quan hàgim repassat
amb la mirada fixa i vermellosa
aquesta llarga llista de paraules i de frases i d’imatges,
ens adonarem
que al cap i a la fi no sabem gaire res més
que no sabíem
Farem un badall llarg,
ens gratarem el cap
i alçarem la vista cap al sostre.
I mentre ho fem, a la finestra,
un cel molt blau i aparentment estàtic
ens picarà l’ullet.
Foto: Flickr (Marco Belluci)
Entrades
5 comentaris:
Jo potser teclejaré Onze, però el resultat serà el mateix, no sé res... Ara si el cel blau em pica l'ullet, ja em donaré per satisfet...
Des del mar.
onatge
no crec en Deu, només en les persones, i les teves paraules m'han agradat moltissim.
des de l'empordà un petó.
quim
El mot a Google
em retorna imatges
que ja sabia?
Déu se m'amaga,
sever i impertorbable,
lluny de la xarxa?
:-)
Onatge, molt bo això de l'Onze...
Gràcies, Quim, per la visita. No sóc creient, però sempre he pensat en Déu com l'explicació última que busquem en tot plegat.
Pere, quins haikús més divins!
Ostres, m'has emocionat, molt!
Preciós, com una renaixença...
Publica un comentari a l'entrada