no beure
no fumar
no insultar
no desertar
no pensar massa
no menjar donuts
no llegir novel·la rosa
no passar la nit en blanc
no parlar amb desconeguts
no socarrimar la carn a la paella
no viatjar a països amb problemes
no aparcar ni als guals ni en doble filera
no creure-s’ho tot ni deixar de creure en res
no deixar-se anestesiar per la tele-escombraria
no sentir-se menystingut sense raons fonamentades
no abusar dels desodorants ni de les cremes barates sense marca
...
tot això,
haurà servit d’alguna cosa?
Entrades
10 comentaris:
Alguns `no´ els seguiré al peu de la lletra. Uns altres me´ls salto a la torera.
Llegir-los m´ha servit per dir bastants `SÍ´.
Bon dilluns Teresa!
El més important: no oblidar la poesia.
Has construït una muntanya de negacions...
Podria ser.
Jo fumaré, això sí. Ara, en un punt estem d'acord, estem d'acord.
L'anestesia social.
Saps, llegint aquestes paraules he recordat que no tothom dorm als somnis d'opis d'aquest món.
Salut.
T´has deixat la resposta a dalt de tot de l´arbre, no ?
No oblidar per sempre llegir els amics virtuals... i és que hi ha temporades....
Molt bona, Zel... tens tota la raó :) hi ha temporades...
dalt de tot t'hi quedaria bé una de curta:
no dir no
No et diré que no m'hagi agradat.
Responent a la teva pregutna final..., jo crec que SÍ que ha servit, si no hagués estat així segurament qeu cap de nosaltres estaria aquí compartint paraules i sentiments, llunes i sols, ni ecos de silenci...
Des del far una abraçada.
onatge
com diria el mestre Jordi Pujol..."això no serveix per a res!!!!!" fantàstica poesia teresa
Publica un comentari a l'entrada