Em dius que engrapi la vida
i li espremi tot el suc.
Com vols que ho faci,
si és ella qui, des de fa temps,
em té agafada pel coll
i prova d’escanyar-me?
Foto: Flickr (jox)
Entrades
EMILI DICKINSON
Fa 7 hores
dissabte, 2 de juliol del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Bona contradicció poètica. Crec que darrerrament, això d'estar agafat pel coll és massa comú.
Salut
Em sembla, Teresa, que hi ha massa abundància en la sensació d'ofec.
Desitjo que, malgrat ens sentim agafats pel coll, no deixem d'engrapar-nos a la vida, i tornem a sentir que ens abraça sense escanyar.
Potser sí que tens raó, Fanal Blau. La sensació d'ofec és bona per fer-nos reaccionar i engrapar la vida, però no ens hi podem esplaiar ni fer-ho servir com una excusa per no fer res.
Potser no vaig saber expressar-me bé, Teresa.
Jo no penso que sigui bona, però hi és; precisament per això ens cal engrapar-nos a la vida amb força...
En tot cas, crec que t'he entès.
Tinguis bon cap de setmana.
Publica un comentari a l'entrada