Quan em mori, vull que lleveu del meu cos
aquelles parts – òrgans, teixits, records...-
que encara poden insuflar un alè de vida.
El que resti, enterreu-ho sense roba ni taüt,
que respiri terra, aigua, pols, molts cucs, arrels;
que es converteixi en arbre, en núvol i en bestiar;
que retorni a poc a poc als seus orígens.
Foto: Flickr (NASA's Marshall Space Flight Center)
3 comentaris:
Estic totalment d'acord amb vostè, Poeta.
Una abraçada.
Carmen M. (versos.cat).
Una abraçada, Carme!
Espero que tot vagi bé
Fantàstic, com sempre.
Publica un comentari a l'entrada