dijous, 17 maig de 2012

Puntes

 
Les vaig trobar a dintre de la calaixera de les golfes.
Tenien forma de llençol, d’estovalles, de coixinera,
de mocador, o de peces que havien perdut
el record del seu ús en la memòria col·lectiva.
Les inicials brodades de les filles
s’arrapaven a les de les mares i les àvies
com les branques d’un vell roure
s’arrapen al seu tronc.
De res els va servir a tantes i tantes dones
cremar-se els ulls o esguerrar
l’agraciada forma d’uns dits destres.
Com un llamp, la modernitat
va impactar de ple en la vella calaixera.
Algú, sense ni tan sols haver-ho decidit,
un dia, deixaria de fer puntes.


Quadre: "Dona cosint" de Pierre-Auguste Renoir

1 comentari:

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

M'agrada...dones sense puntes amb l'arrodonida amorositat.