dimecres, 23 maig de 2012

Y, un cromosoma



De la infantesa en guardo tants records:
la bicicleta, les nines, els gossos del mas,
aquella olor de pa torrat al vespre...
Potser si hagués estat un nen
m’haurien ensenyat quan se sembra el blat
en anys de pluja.
O com s’aguanta el tractor perquè no caigui
a dintre el rec.
Però vaig néixer nena,
als anys setanta,
i part d’aquell món que encara tinc a la memòria
es perd.
El més fotut de tot plegat
és que no sé ni com salvar-lo.

Foto: Flickr (bernat...)

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

Escrivint Teresa, al menys en queda alguna cosa.

M´ha agradat.

Helena Bonals ha dit...

Penso el mateix que País secret.