Puntes

 

Les vaig trobar a dintre de la calaixera de les golfes.

Tenien forma de llençol, d’estovalles, de coixinera,

de mocador, o de peces que havien perdut

el record del seu ús en la memòria col·lectiva.

Les inicials brodades de les filles

s’arrapaven a les de les mares i les àvies

com les branques d’un vell roure

s’arrapen al seu tronc.

De res els va servir a tantes i tantes dones

cremar-se els ulls o esguerrar

l’agraciada forma d’uns dits destres.

Com un llamp, la modernitat

va impactar de ple en la vella calaixera.

Algú, sense ni tan sols haver-ho decidit,

un dia, deixaria de fer puntes.

Quadre: "Dona cosint" de Pierre-Auguste Renoir