De
la infantesa en guardo tants records:
la
bicicleta, les nines, els gossos del mas,
aquella
olor de pa torrat al vespre...
Potser
si hagués estat un nen
m’haurien
ensenyat quan se sembra el blat
en
anys de pluja.
O
com s’aguanta el tractor perquè no caigui
a
dintre el rec.
Però
vaig néixer nena,
als
anys setanta,
i
part d’aquell món que encara tinc a la memòria
es
perd.
El
més fotut de tot plegat
és que no sé ni com salvar-lo.
Entrades
2 comentaris:
Escrivint Teresa, al menys en queda alguna cosa.
M´ha agradat.
Penso el mateix que País secret.
Publica un comentari a l'entrada