M'agrada aquest joc que fas.M'he sentit il·luminat en la nit fosca. Perfeccionista./ i els de més avall, un encant. Amb poques paraules una delicatesse... Anton.
Gràciels pels comentaris i per preocupar-vos per; estic molt bé. Ahir un amic em va dir que el que brilla en aquesta foto no és una estrella sinó Venus. En fi, continua essent un sol focus de llum i, després d'aquest, en vénen d'altres.
A vegades un planeta llunyà pot fer companyia? Encara que només sigui inspirant unes paraules precioses. I quan van sortint tots els altres estels, ens fem petits, petits.
Un versus la infinitat... Un punt de llum dóna esperença... Naixem i morim sols però esperem fer molt companys de viatje... Molt bonic, breu i clar... Fins aviat!
13 comentaris:
M'agrada aquest joc que fas.M'he sentit il·luminat en la nit fosca.
Perfeccionista./ i els de més avall, un encant. Amb poques paraules una delicatesse... Anton.
El joc està molt ben trobat. Segur que aquesta sol·litud és només passatgera.
Moltes vegades la sensibilitat naix de la solitud. Preciós estel t'acompanya.
I tu? Com estàs?
No, dona, les altres eixiran d'aquí a poqueta estona!!!
Preciós poema...
Gràciels pels comentaris i per preocupar-vos per; estic molt bé. Ahir un amic em va dir que el que brilla en aquesta foto no és una estrella sinó Venus. En fi, continua essent un sol focus de llum i, després d'aquest, en vénen d'altres.
Venus!
A vegades un planeta llunyà pot fer companyia? Encara que només sigui inspirant unes paraules precioses. I quan van sortint tots els altres estels, ens fem petits, petits.
Un versus la infinitat... Un punt de llum dóna esperença...
Naixem i morim sols però esperem fer molt companys de viatje...
Molt bonic, breu i clar...
Fins aviat!
De vegades les estrelles no es veuen, però allà estan, amagadetes per si algú les necessita :)
Estàs sola
però amb la companyia
de les estrelles.
I vius en una terra
que és un cel.
Salut
onatge
M'agrada! :-)
Em recorda a aquest de Taigi:
una a una van apareixent
les estrelles...
quin fred!
Una demostració de que el haiku és universal!
Gràcies rokins i onatge, per aquesta primera visita al blog!
I a la zel, també!
Publica un comentari a l'entrada