dimecres, 1 d’abril de 2009

Haikú


Terra endins
En els meus somnis,
la remor de les ones
o
o
o
Foto: Composició surrealista amb figures invisibles, Salvador Dalí (1936)

9 comentaris:

F. Mompó ha dit...

Compte que els Hai-ku o Hai-kai són composicions que juguen amb tres versos de 4-4-6 ó 4-6-4 peus. Generalment, l'últim vers ha de ser tallant i donar-li una nova volada a la composició. Recordem el de Papasseit: Camí de sol/ per les rutes amigues/ unes formigues.
Una abraçada

la Teresa ha dit...

Hola F. Mompó

Com tu dius, els haiku són composicions que juguen amb tres versos de 5-7-5 síl·labes (en català, si es tracta de paraules planes: 4-6-4) o amb tres versos de 17 síl·labes. A vegades, però, es poden fer concessions a la mètrica; de fet, en poesia, es poden fer totes les concessions que es vulguin.

En aquest cas, he jugat amb un 4-5-4. He estat dubtant entre posar "la remor de les ones" al segon vers, per així mantenir el 4-6-4, però... no sé perquè, m'agrada més "remor de les onades" que no pas "remor de les ones". Tot, va, però, a gustos.

Pel que fa a l'efecte final, sempre miro d'aconseguir-lo, però potser aquesta vegada, al teu parer, no ho he fet del tot. La poesia no és una ciència exacta i jo cada dia n'aprenc (o almenys això em sembla) una mica més.

També dir-te que, en un principi, havia pensat el haiku com:

Terra endins
en els meus somnis sento
remors d'onades

Potser així t'agrada més...

Una altra abraçada,

la Teresa ha dit...

Ja que has esmentat el haiku de Papasseit (potser el més conegut dels que s'han escrit en català) seria interessant analitzar perquè el segon i el tercer vers rimen. El haiku, com a gènere, recomana fugir de la rima.

Francesc Mompó ha dit...

Hola Teresa, no, no hi havia cap retret, tot el contrari, admiració permanent per la poesia i per la gent que s'hi ocupa i preocupa. Tampoc es tractava que m'agradara o no; que sí que m'agrada. A més a més, sóc analfabet en l'anglés. Res més lluny de la meva inteció retraure't res. Sent si t'he molestat en cap moment.
Una abraçada des del sud
Salut i terra

la Teresa ha dit...

Francesc,

No m'ho he pas agafat com un retret ni m'he molestat; tot al contrari. És molt maco poder parlar d'aquests temes. Com t'he dit, jo només sóc una simple blocaire que de tant en tant fa haikus, que aprenc cada dia i que m'encanta saber l'opinió dels altres. Espero que aquest no sigui el teu primer comentari. M'ha fet pensar (que sempre va bé) i m'ha agradat. Jo, quan faig comentaris als blocs dels altres, sóc molt sincera; i m'agrada que els altres ho siguin amb mi.

Una abraçada des del nord,

Teresa

Pais secret ha dit...

Ostres tu,tan senzill que semblava i no ho és gens!
Suposo que la mètrica et marca molt en la composició d´un hai-ku i que no és fàcil, però el que més m´ha agradat és el diàleg entre l´imatge i la paraula.I com se n´apren dels comentaris dels lectors.
Et segueixo, Teresa.

la Teresa ha dit...

Tens raó, "país secret", amb els comentaris dels lectors se n'aprèn molt...

A hores d'ara, encara dono voltes al haikú i, ara sí ara no, penso en canviar-lo per:

Terra endins
En els meus somnis,
la remor de les ones

la Teresa ha dit...

Doncs, res... que, al final, he fet el canvi. Perquè en quedi constància, el primer haikú deia així:

Terra endins
La remor de les onades,
en els meus somnis

zel ha dit...

Coi m'han agradat tant els comentaris com el haikú...jo sóc conscient que els trepitjo, però ho intento...