dimecres, 29 d’abril del 2009

Haikú


El tren se'n va,
l'andana en el silenci...
cel de tempesta
o
o
o

Fotos: Flickr (chalkdog)


4 comentaris:

Estranger ha dit...

Aquests núvols són demolidors.
Un haikú amb força força.

Francesc Puigcarbó ha dit...

amb força descriptiva i quadrat amb la foto.

Met ha dit...

La tempesta també odria ser al cor, no? Veus partir un tren que se'n du un fitir que no ha pogut ser..
Que melodramàtic m'ha quedat això...

Teresa Bosch ha dit...

Met, molt interessant la teva interpretació. T'haig de dir que quan vaig escriure el haikú, pensava en un tren que marxa amb una persona estimada. L'andana es queda en el silenci i el cel fa olor de tempesta...