dilluns, 6 de juliol de 2009

L'ofici d'escriure


El 1981 es va eliminar per sempre la “profesión” del DNI. Es tractava, moltes vegades, d'una dada incòmoda. L’escriptor txec Ivan Klíma (Praga, 1931) va reeixir a explicar el perquè en aquest fragment d'Amor i brossa (1986), una novel·la d’inspiració autobiogràfica.
o
[…] quasi tota la vida m’ha obsessionat la idea de què era el que havia d’aconseguir si desitjava escriure bé. Des de la infància que he volgut ser escriptor, i durant molt de temps l’escriptura em va semblar una professió elevada. Creia que un escriptor havia de ser tan savi com un profeta, tan pur i excepcional com un sant, tan destre i agosarat com un acròbata en un trapezi. Malgrat que ara sé que no hi ha professions escollides i que la saviesa, la puresa, l’excepcionalitat, la gosadia i la destresa en una persona es poden manifestar en forma d’excentricitat, bogeria, ineptitud i superfluïtat en una altra, aquesta idea del passat em va quedar atrapada en la consciència i el subconscient, i és probablement per aquesta raó que temo qualificar-me amb aquest mot: escriptor. Quan em demanen a què em dedico, intento eludir la resposta. Al capdavall, ¿qui gosaria presentar-se com a escriptor? A tot estirar, un pot respondre: «He escrit llibres.» De tant en tant, fins i tot penso que ni tan sols sé definir quin és l’objecte de la meva feina, què és allò que distingeix l’autèntica literatura de la simple escriptura, la qual és a l’abast de tothom, fins i tot d’algú que no ha anat mai a una escola on l’han ensenyat a escriure.
o
Traducció de Kepa Uharte
Edicions 62, 2002, Les millors obres de la literatura universal (segle XX)
o
o
o
Foto: Flickr (OdBall7)

1 comentari:

Sandra D,Roig ha dit...

Precisament jo em feia aquestes preguntes, no ben bé en el post que acabo de penjar.
un text molt bo, i una tria excepcional, com sempre.
:)