dilluns, 13 de juliol de 2009

Tankes ribianes


M’agrada la poesia perquè transmet valors universals a partir de fets particulars, i fets particulars a partir de valors universals.

M’agraden els poemes que no tenen temps ni pàtria. Que són de tots i de ningú. Que saben dir molt amb molt poques paraules. Que treballen la paraula sense que ho sembli. Que canten el plany del món sense estalviar-ne l’esperança.
o
En general, m'agraden els poemes.

En concret, m'agrada aquesta tanka, escrita en temps de guerra per un gran poeta que va morir ara fa cinquanta anys.


Infant refugiat adormit

Com qui reposa
en l’amor o en l’onada,
fill de la guerra,
dorms en la innumerable
falda absent de la fuga.



Carles Riba (1893-1959)
Tankes del joc i del foc (1946)
o
o
o
Foto: Flickr (bambinoimages)

6 comentaris:

vpamies ha dit...

Teresa, amb aquest tanka tanques el cercle d'homenatge a Carles Riba: és l'apunt número 50 que ens faltava!

Gràcies!

la Teresa ha dit...

M'alegra saber que no he arribat massa tard! Gràcies a tu també!

fanal blau ha dit...

És que com dius, Teresa, la poesia no té temps ni pàtria, que és de tots els que la vulguin llegir, sentir...emocionar-se...

Sandra D,Roig ha dit...

caram amb la sensibilitat, has triat un tanka molt bonic.
haig de llegir a Riba.
:) Una abraçada.

Puigmalet ha dit...

Les tankes són tan ribianes que l'exemple del DIEC2 ho deixa ben clar:

tanka
f.
Estrofa clàssica d’origen japonès de trenta-una síl·labes mètriques, repartides en cinc versos segons l’esquema 5-7-5-7-7. Dues tankes de Carles Riba.

la Teresa ha dit...

Carles Riba va ser l'introductor de la tanka a Catalunya.