Ningú.
El carrer és ben lliure.
Per les persianes
mig obertes passa,
s’escapa, l’aire de la nit.
El carrer és ben lliure.
Per les persianes
mig obertes passa,
s’escapa, l’aire de la nit.
o
Entrades
Obrir la finestra de bat a bat
Fa 3 hores
dimarts, 25 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Una fotografia tan suggerent és a l'altura del poema, sembla que l'inspiri. De la mateixa manera com "s'escapa, l'aire de la nit", provinent de l'interior que tenim tots, i que amb la calor permetem que surti per la finestra mig oberta.
Els versos, preciosos i la foto, m'agrada moltíssim.
Preciós tanka d'agost amb l'aire escapolint-se...
I intueixo que a partir d'ara una mica fresquet.
La foto preciosa!
Tot passa i comença de bell nou. L'acomiadament noés res més que tornar a l'inici en la roda del temps.
Tot s'acaba i queda al temps.
Magnífic poema.
El carrer és lliure tancat a la fosca de la nit.
Celebro que us hagi agradat. Tot pot ser obert o tancat, la llibertat a vegades també és un punt de vista. Teniu raó: la foto és preciosa. Des d'aquí dono gràcies al seu autor per compartir-la amb Flickr.
Hola Teresa. Aquest és el teu darrer post a dia d´avui? he vist, per altres enllaços, un que porta per nom Trànsits.T´ho dic perquè no el puc llegir, i ho he provat des de dos ordinadors diferents.
Per cert, bona foto,i bona tanka.
perdó, el títol que feia referència era Camins Traçats.
Hola Estranger,
No és culpa dels teus ordinadors ni del blogger. Es tracta d'un post que vaig penjar i després revisar. Em va semblar que necessitava uns quants retocs i, de moment, me'l reservo.
La imatge es redibuixa amb les paraules, íntim i dolç...
Publica un comentari a l'entrada