dijous, 29 d’abril de 2010

Prec de capvespre


Ho saps? Ets tu
i no jo qui em vetlla els ulls,
qui m’acarona.
Es fa fosc. Amor,
no em deixis sola.


Foto: Flickr (cmassalle)

6 comentaris:

Carme ha dit...

Voldria deixar un comentari... però no puc evitar d'escriure un poema, com una demostració que m'ha arribat a dins, tant que he cercat una resposta, totalment innecessària, ho sé!

Es fa fosc, amor
i lluny del món
quan tot s'apaga,
només tu
omples la meva estança.

novesflors ha dit...

Un prec profundíssim.

la Teresa ha dit...

D'innecessària res, Carme. Un molt bon poema-resposta! A mi també m'ha arribat.

Joana ha dit...

Voldria fondre'm amb tu
i que amb la nostra abraçada
l'univers apagués els lumms
per guarir el nostre amor.
Sols tu i jo,
sols
entre l'immensitat del món

PS. M'encanten els vostres poemes, tampoc jo m'hi he pogut resistir.

kweilan ha dit...

Preciós!

onatge ha dit...

Com ha dit la Carme és un poema molt profund com per deixar una resposta, però de vegades sóc tossut...

De vegades no
ho sé que sigui jo,
sense amor
tot és fosc,
i en la soledat
ens acarona la solitud...

Salut.
onatge