Paraules i mots: Prec de capvespre

dijous, 29 d’abril del 2010

Ho saps? Ets tu
i no jo qui em vetlla els ulls,
qui m’acarona.
Es fa fosc. Amor,
no em deixis sola.

Foto: Flickr (cmassalle)

Carme Rosanas ha dit...: Voldria deixar un comentari... però no puc evitar d'escriure un poema, com una demostració que m'ha arribat a dins, tant que he cercat una resposta, totalment innecessària, ho sé!

Es fa fosc, amor
i lluny del món
quan tot s'apaga,
només tu
omples la meva estança.; 29 d’abril del 2010, a les 18:26
novesflors ha dit...: Un prec profundíssim.; 29 d’abril del 2010, a les 21:50
Teresa Bosch ha dit...: D'innecessària res, Carme. Un molt bon poema-resposta! A mi també m'ha arribat.; 29 d’abril del 2010, a les 23:06
Joana ha dit...: Voldria fondre'm amb tu
i que amb la nostra abraçada
l'univers apagués els lumms
per guarir el nostre amor.
Sols tu i jo,
sols
entre l'immensitat del món

PS. M'encanten els vostres poemes, tampoc jo m'hi he pogut resistir.; 1 de maig del 2010, a les 16:28
onatge ha dit...: Com ha dit la Carme és un poema molt profund com per deixar una resposta, però de vegades sóc tossut...

De vegades no
ho sé que sigui jo,
sense amor
tot és fosc,
i en la soledat
ens acarona la solitud...

Salut.
onatge; 9 de maig del 2010, a les 20:59