Ho saps? Ets tu
i no jo qui em vetlla els ulls,
qui m’acarona.
Es fa fosc. Amor,
no em deixis sola.
Foto: Flickr (cmassalle)
Entrades
El mitjó
Fa 20 hores
dijous, 29 d’abril del 2010
Prec de capvespre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Voldria deixar un comentari... però no puc evitar d'escriure un poema, com una demostració que m'ha arribat a dins, tant que he cercat una resposta, totalment innecessària, ho sé!
Es fa fosc, amor
i lluny del món
quan tot s'apaga,
només tu
omples la meva estança.
Un prec profundíssim.
D'innecessària res, Carme. Un molt bon poema-resposta! A mi també m'ha arribat.
Voldria fondre'm amb tu
i que amb la nostra abraçada
l'univers apagués els lumms
per guarir el nostre amor.
Sols tu i jo,
sols
entre l'immensitat del món
PS. M'encanten els vostres poemes, tampoc jo m'hi he pogut resistir.
Com ha dit la Carme és un poema molt profund com per deixar una resposta, però de vegades sóc tossut...
De vegades no
ho sé que sigui jo,
sense amor
tot és fosc,
i en la soledat
ens acarona la solitud...
Salut.
onatge
Publica un comentari a l'entrada