Hi ha poques coses que ens marquin tant l’existència com l’alternança entre els dies festius i els laborables. En parlem. En parlem tantes vegades del dilluns i del divendres... Però només la poesia – que al capdavall parla dels mateixos temes que parlem nosaltres – és capaç de transmetre’ns aquesta sensació d’enuig dels diumenges a la tarda i de a la vegada dir-nos que potser és millor que demà ens tornem a llevar d’hora, que agafem el tren o el metro o l’autopista, i que ens entaforem fins al capvespre a l’oficina.
Lunes
Pero después de todo, no sabemos
si las cosas no son mejor así,
escasas a propósito... Quizá,
quizá tienen razón los días laborables.
Tú y yo en este lugar, en esta zona
de luz apenas, entre la oficina
y la noche que viene, no sabemos.
O quizá, simplemente, estamos fatigados.
Compañeros de viaje (1959)
Foto: Frederic
1 comentari:
El brogit dels dilluns, dels dimarts, dels dimecres, els dijous i els divendres, els dissabtes i els diumenges. El brogit i la poesia...
Bona estrena de dilluns, Teresa.
Publica un comentari a l'entrada