divendres, 21 de maig de 2010

La nit



La nit és l’univers
més enllà de l’atmosfera

Sempre ha estat així

A baix, hi ha la fressa
del riu, l’asfalt, una formiga

A dalt,
només la nit



Foto: Flickr (ξωαŋ ThΦt)

4 comentaris:

onatge ha dit...

Ai! la nit. La nit és lluna estrelles silenci crit cançó és mar far gavina barca riu repòs. La nit du carícia i abraçada, de vegades arracades de solitud... Però la nit, m'agrada. La nit és foscor i flama, és poema, és somni amb coixí i sense, el rellotge va guillotinant el temps, però la nit si és compartida està per damutn del temps. La nit és, la teva nit...

Una abraçada en la nit.
onatge

Miquel Duran ha dit...

curiosament, sempre havia interpretat la nit com "el que fa el cel a les coses de baix quan no hi ha sol", però no pas com el mateix cel.

Joana ha dit...

A vegades no ens cal res més. la nit, el silenci i els somnis !

Ada ha dit...

Si, nosaltres sóm la cosa més petita, comparada amb la immensitat de l'univers... i la nit és màgicaaaa.... :-)