dissabte, 28 d’agost de 2010

Mar matinal


De Kavafis se n'han dit moltes coses, però probablement la frase que millor sintetitza la seva obra és de Josep Pla: Són poesies extremament senzilles, sense pedanteria, sense la més petitat utilització de l'inintel·ligible galimatias de la poesia d'avui, que és horrible. No sé si la poesia d'avui és horrible; m'agradaria pensar que no, almenys en un sentit general. Tanmateix, sí que és cert que de vegades la senzillesa és injustament menystinguda, i que sovint oblidem que escriure assoleix la seva màxima plenitud quan ho fem pels altres i ens entenen. Tot i així, els poemes de Kavafis, senzills i universals, uns poemes que han estat musicats i traduïts a moltes llengües, van haver d'esperar a la mort del seu autor per fer-se un lloc entre el gran públic.

Ara que és temps de vacances i de platja, us deixo amb aquest Mar Matinal traduït per Carles Riba.


Mar Matinal

Deixeu que aquí m'estigui,
I que posi una mica els ulls en la natura,
aquest mar matinal, aquest cel sense núvols
amb llurs blaus resplendents i la groga ribera.
Tot bell i immensament il·luminat.
Deixeu que aquí m'estigui
i que m'enganyi com si veiés tot això.
(De fet ho vaig veure un instant
quan aquí em vaig estar per primera vegada.)
I no també aquí les meves fantasies,
les meves recordances, les imatges del goig.

K.P. Kavafis
Traducció de Carles Riba

Foto: Flickr (bernat...)

6 comentaris:

fanal blau ha dit...

Teresa,

Posar els ulls en la natura, i en tot el que ens envolta.

La poesia de Kavafis, diria que va ser el primer llibre de poesia (o un dels primers, ja n'havia llegit molta), que em van regalar.
Poemes de Konstandinos P. Kavafis traduïts per Alexis E. Solà de Clàssics Curial.
Van despertar i aferrissar el delit i la senzillesa de la poesia.
Llàstima que haguéssin d'esperar tant a ser llegits, cantats i coneguts.
Potser, senzillament, la poesia té aquestes coses...

Estranger ha dit...

M´agraden els poetes que es fan entendre,que saben crear amb paraules fàcils la sensació d´estar allí on t´envien amb elles.

L´haikú, gènere que vaig conèixer aqui, en aquest sentit, segur que hagués agradat a Pla. El teu bloc segueix sent molt instructiu per a neòfits com jo. Gràcies.

la Teresa ha dit...

Posar els ulls en la natura arregla moltes coses i ens ajuda a pensar. Llàstima que cada vegada ho fem menys.

Jo sóc la primera neòfita, Estranger.

La lectora corrent ha dit...

Gràcies per fer-me recordar un viatge molt especial, durant el qual vaig visitar la tomba de Kavafis i vaig rellegir-ne poemes.

sargantana ha dit...

sembla que en sento l'olor i tot
l'humitat, la salabró....

un petó

sargantana ha dit...

sembla que en sento l'olor i tot
l'humitat, la salabró....

un petó